L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.

L'Assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols : Ginestar, Ribera d'Ebre / Joan Sanmartí, Maria Carme Belarte, Joan Santacana, David Asensio i Jaume Noguera



Barcelona : Àrea d'Arqueologia, Universitat de Barcelona, [2001]
244 p. : il., gràf., plàn., quadres ; 30 cm (Arqueo mediterrània, 5/2000) 
ISBN 8492396954

Aixecament fotogramètric del jaciment arqueològic Castellet de Banyoles situat a Tivissa (Tarragona) [Fitxer informàtic] / Berta Arasa López, Daniel Blesa Ponce ; [dirigit per: Felipe Buill Pozuelo, David Asensio Vilaró]
Arasa López, Berta


2015
Dirigida per: Buill Pozuelo, Felipe; Asensio Vilaró, David. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

The archaeological site of Castellet de Banyoles is located in the village of Tivissa, in the region of Tarragona. It is the large Iberian village of the southern Catalonia and it's protected as a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). The study belongs to a collaboration between the EPSEB (Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona) and the School of Geography and History of the University of Barcelona, specifically the department of Prehistory, Ancient History and Archaeology. This project aims to give continuity to the studies previously done on the Castellet de Banyoles site. The idea is to create a 3D model from the aerial pictures of all the area. The work is georeferenced by the ETRS89 reference system, in the UTM 31N projected coordinates, ortometric height. In order to carry it out we have placed two observation sights so that we can take all the control points that we need for the photogrammetric restitution of the images. The results of this 3D model will become different cartographic products; drawings, orthoimagery and perhaps it could be followed by other studies and projects.In the following pages we will explain in detail the techniques we have used in this project as well as all the extra information concerning the archaeological site and finally the results and the conclusions taken from this work.

El Jaciment de Sant Miquel de Sorba : un poblat ibèric al Berguedà / Francisco José Cantero, Borja Gil, David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Laro Bonvehí, Mireia Pinto



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 152 (estiu 2022), p. 8-13 : il. (Dossier. Sorba) 
Bibliografia.

La reactivació de les tasques realitzada pel Centre d'Estudis Lacetans (Asensio et alii, 2012); id.2014) ha permès constatar que l'assentament ocupa una superfície superior, s'estén vers les vessants del turó, i s'han documentat quatre fases d'ocupació del poblament.

Les Intervencions arqueològiques i de consolidació realitzades a Mas Castellar de Pontós - Al Empordà. Les campanyes 2016 i 2017 / Enriqueta Pons, David Asensio, Rafel Jornet, Jordi Morer



En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 133-143 : il., plàn

Bibliografia.

El Complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Les campanyes 2012-2013 / David Asensio, Rafel Jornet, Jordi Morer, Enriqueta Pons



En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 127-136 : il., map., gràf

Bibliografia.

Intervencions al jaciment ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre el 2014 i el 2019 / Rafel Jornet Niella, Maria Carme Belarte, David Asensio Vilaró, Jordi Morer de Llorens, Joan Sanmartí, Jaume Noguera Guillén



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 300-321 : il.
Bibliografia.

Els treballs que es van dur a terme entre el 2014 i el 2019 en aquest jaciment van combinar l'excavació en extensió amb la prospecció intensiva de l'assentament i del seu entorn immediat, així com la revisió de les intervencions anteriors. Els resultats permeten precisar i reinterpretar l'ocupació i evolució del jaciment: es va iniciar al primer ferro, amb una superfície reduïda, i tenia una funció de control territorial que s'exercia des d'una gran torre. Al segle iii aC va assolir la màxima extensió (3 ha). En època romana, s'hi va construir un edifici fortificat que en va permetre recuperar la funció de control. Finalment, durant l'alt imperi, l'indret va ser ocupat de manera esporàdica.

La Terrisseria ibérica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC / Ramon Cardona i Colell, David Asensio Vilaró, Rafel Jornet i Niella, Jordi Herms i Fiol, Jordi Morer de Llorens i Josep Pou Vallès



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 240-272 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Després de nou campanyes consecutives d'intervenció arqueològica es pot dir que la terrisseria de les Hortes de Cal Pons (Pontons| Alt Penedès) és un dels complexos especialitzats més interessants trobats a Catalunya relacionats amb la producció de la ceràmica ibèrica entre els segles IV i III aC. A diferència d'altres àrees peninsulars| era molt escàs el coneixement dels centres productius ceràmics en època ibèrica a l'àrea catalana fins a la recuperació i excavació d'aquest jaciment. La recerca realitzada durant aquests darrers anys ha portat a la descoberta d'altres terrisseries a la zona| fent que la Cessetània es configuri com el lloc on es realitza la investigació més important sobre tallers ceràmics d'època ibèrica plena. Les Hortes de Cal Pons ofereixen un ric conjunt arqueològic de set forns ceràmics| cubetes de decantació| canteres d'extracció d'argila i edificacions relacionades amb l'emmagatzematge i treball de la ceràmica. Els estudis arqueomètrics que s'estan realitzant sobre les materials ceràmics d'aquesta terrisseria i els estudis de territori permetran analitzar en un futur el destí de les ceràmiques produïdes en aquest jaciment.

El Centre d'Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l'entorn del Solsonés / Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Josep Pou Vallès, Francisco José Cantero Rodríguez, Laia Castillo Cerezuela, Cristina Garcia Dalmau, Rafel Jornet Niella, Borja Gil Limón, Jordi Herms Fiol, Marta Merino Pérez, Mireia Pinto Monte i Laro Sanchez Bonvehí



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 63-83 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Al setembre de 1996 neix el Centre d'Estudis Lacetans (CEL)| una iniciativa d'afeccionats| professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d'estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d'un primer moment es creà la Secció d'Arqueologia i s'iniciaren treballs en l'àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s'han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès| sinó també en altres comarques com el Berguedà| l'Urgell| la Segarra i l'Alt Penedès. Concretament| aquesta conferència se centrarà en l'exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans| atès el propòsit inicial de la secció d'arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l'arqueologia catalana| mossèn Joan Serra i Vilaró.

Darrers resultats i troballa dels nivells d'hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) / Enriqueta Pons, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 182-215 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Jaciment complex que perdura tota l'edat del ferro i el període de la cultura ibèrica, de finals del s. VII aC fins a principis del s. II, segons el rebliment de les sitges excavades. Les excavacions portades a terme des de l'any 1990 fins ara han documentat tres assentaments urbans, cadascun d'ells d'estructura arquitectònica diferent: una edificació senyorial (450-425 aC) d'influència grega, un poblat fortificat indígena (425-375 aC) i un establiment agrari obert amb cases de mòduls hel·lenístics (225-180 aC). Un sondeig estratigràfic realitzat els darrers anys en una de les estances de l'edifici senyorial ha posat al descobert tres fases d'ocupació més antigues, que s'agrupen entre el 550 i el 450 aC.

El Jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d'Experimentació de la Protohistòria (CEP) / David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula i Natàlia Alonso



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2013-2014 (2016) , p. 152-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d'un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d'una sola fase d'ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l'entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d'incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d'aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d'un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d'Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l'objectiu de consolidar la recerca històrica de l'antiguitat a partir de l'arqueologia experimental.

La Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles : resultats de l'excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010) / Asensio Vilaró, David; Jornet i Niella, Rafel; Miró i Alaix, Maite; Sanmartí i Greco, Joan



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2009-2010 (2012) , p. 243-264 : il.
Bibliografia.

L'Hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d'Olius (Olius, Solsonès) : un nucli d'activitats econòmiques especialitzades del segle III a.C a la Catalunya interior / David Asensio, Ramon Cardona, Conxita Ferrer, Jordi Morer, Josep Pou, Jordi Choren, Noèlia Calduch



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2007 (2009) , p. 146-168 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) : un nucli d'acumulació d'excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC) / David Asensio, Xabier Cela, Rafel Jornet, Daniel López, Jordi Morer



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2007 (2009) , p. 123-126 : il.

Noves intervencions arqueològiques a l'assentament fortificat ilerget dels Estinclells (Verdú, Urgell) / David Asensio, Ramon Cardona, Conxita Ferrer, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2003-2004 (2006) , p. 95-112 : il.
Notes a peu de pàgina.

La Troballa d'un crater àtic de figures roges en el jaciment ibèric del Mas Catellar (Pontós, Alt Empordà) / David Asensio, Enriqueta Pons i Brun, M. Teresa Miró, L. Chazalon



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, núm. 24 (2004-2005) , p.199-212

La Ceràmica àtica del Turò de Ca N'Olivé (Cerdanyola del Vallés, Barcelona) : comerç i distribució de vaixella fina importada a la Catalunya central (segles V i IV a.C.) / D. Asensio i Vilaró, [et al.]



En: 221236 Ibers : agricultors, artesans i comerciants : III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric. València : Universitat de València, Departament de Prehistòria i d'Arqueologia, 2000

Bellum se ipsum alet. Els Estinclells (Verdú, l'Urgell). Especulació sobre un incendi / Ramon Cardona Colell, David Asensio i Vilaró, Jordi Morer de Llorens, [et al.]



En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 229-264 : il., gràf

Bibliografia.

Aquest article presenta un breu relat literari inicial sobre el final dels Estinclells a partir d'un assalt de les tropes romanes. Es busca acte seguit la versemblança d'aquesta invenció a partir de les dades científiques i analítiques obtingudes en la recerca arqueològica. En tot cas tindran només validesa les dades científiques fruit de l'excavació arqueològica (dades arquitectòniques, mobiliari, ceràmic) i els diferents estudis analítics que aqui es presenten, arqueobotànics, antracològics, pol·línics, arqueozooloògics, de sediments i recipients...La resta és només literatura.

Noves intervencions arqueològiques a l'assentament fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell) / David Asensio, Ramon Cardona, Conxita Ferrer, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula



En: 181976 Arqueologia i arqueòlegs : actes de la XXXV Jornada de Treball, Verdú, 2004 : homenatge a Ramon Boleda Cases : [el Poblat ibéric dels Estinclells de Verdú. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2006. p. 201-230 : il

7 misteris dels ibers / text d'Antoni Sella ; amb l'assessorament de David Asensio
Sella, Antoni


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 232 (juliol 2021), p. 28-36 : il.